Diables aclapara, potser per la geometria d’una geologia d’equilibris impossibles, potser pels desafiants extraploms de tonalitats ataronjades o per l’estranya sensació de calma que envaeix quan et trobes penjat al vell mig de la paret. Sigui com sigui petjar el cim del Serrat de les Onze després d’escalar qualsevol de les vies que hi menen és un regal per l’ànima.
La GAM és una via audaç, filla d’una època on tot estava per fer. Atlètica i acrobàtica alhora, escalar-la és tota una lliçó d’atreviment i agalles, amb una retirada complicada a partir del gran sostre que avui en dia encara imposa. Val la pena afrontar-la amb deseiximent per gaudir-la de cap a peus, sens dubte una de les hiper-clàssiques de la Nord Montserratina.
- Via: GAM
- Zona: Montserrat – diables
- Dificultat: 6a/Ae (MD+)
- Dificultat obligada: V+/A1
- Exposició: Mitjà
- Compromís: Alt
- Llargària: 335 metres
- Equipament: Via semi-equipada.
- Material: 18 cintes, semàfor d’aliens, joc de Camalotss del #0.58 al #2, joc de tascons, els estreps, una plaqueta recuperable i la màquina de retratar.
- Orientació: Est
- Valoració: *****
Aproximació:
Des del refugi de Santa Cecília anem a buscar el camí de l’Arrel direcció al Monestir. El seguim i quan estem sota la Paret de Diables, en el punt en el que el camí s’eixampla, trobarem un corriol que surt a mà dreta en direcció a la paret; de seguida arribem a una llengua de roca. Un cop superada continuem per un corriol fins a peu de paret. Prenem una vira cap a la dreta fins al peu de via
Via:
La via es pot dividir en tres parts, un a primera fins els extraploms, on hi domina l’escalada en fissura i diedre mig equipada; una segona per travessar la zona desplomada, a base d’artificial d’expansió; i una tercera de sortida de nou sobre fissures.
A la quarta tirada hi manca un clau, quedant una remada prou obligada.
Pel primer llarg d’artificial ens caldrà una plaqueta recuperable.
La segona tirada després del sostre és la més difícil en lliure tot i que es pot equipar a discreció per superar-la en A1. Val la pena saltar-se la reunió de després del diedre, molt penjada, i fer-la 4 metres més amunt (burins i un parabolt).
La retirada un cop superem el sostre esdevé complicada.
Descens:
Des del cim del Serrat de les Onze anem en direcció sud i desgrimpem una curta placa que ens deixa al collet entre la Paret de Diables i el Cap de Mort. Baixem per un corriol per la banda dreta i anem a buscar la canal dels Avellaners, que seguirem fins arribar al camí de l’Arrel i d’allà a Santa Cecília.
Potser també et pot interessar: